La crisi nuclear – debat a l’Àgora

Aquests dies l’accident de Fukushima ens ha fet despertar del somni de l’opulència energètica sobre la que hem construït el capitalisme i la societat global. El canvi climàtic, causat per  emissions  “transparents” que es reparteixen globalment i “maten” lentament, no ha estat pres massa seriosament com per abordar una transició seriosa i a gran escala cap a fonts d’energia renovables i, sobretot, cap a un paradigma social basat en la conservació i l’eficiència energètica, i no pas en el consum desaforat de l’energia. Aleshores, vés per on, arriba un Tsunami, moren milers de persones, explota (parcialment) Fukushima i m’atreveixo a pensar que ara sí ens asseurem tots plegats a repensar la qüestió energètica i a apostar definitiva i simultàniament per la reducció en el consum del combustibles fòssils i l’enterrament, tots vestits amb colors vius, de l’energia nuclear.

Però no està essent així. Esteve, ets un il·lús! El govern japonès calla, prudent, per no escandalitzar els ciutadans nacionals i forans, no fos cas que algú agafi un càncer per menjar enciam i porti al govern i a l’empresa que gestiona Fukushima als tribunals. Gaddafi li ha fet un favor a l’energia nuclear. L’atenció es desvia. La premsa li pica l’ullet als gurus de l’energia nuclear, portant el segon accident nuclear més greu de la història (i qui sap si acabarà essent el primer) a la tercera plana. Cauen bombes al sud de la Mediterrània, aquella que cantava Serrat i que segueix tant maltractada, i moren peixos al Japó. No hi ha color, a qui li importen els peixos o els enciams, ara que no hi ha explosions als reactors? El fum negre o la radioactivitat transparent no són tant visualment atractius com els avions disparant míssils…

A casa nostra, TV3 va fer dilluns passat un interessant debat sobre l’accident de Fukushima i el present i futur de l’energia nuclear: http://www.tv3.cat/videos/3435870/La-crisi-nuclear

Com sempre passa a la televisió, hi havia moltes coses per dir i poc temps. Un dels participants, en Marcel Coderch, al seu llibre “El miratge nuclear”, té molts bons arguments al respecte de la inviabilitat econòmica i social de l’energia nuclear, però desafortunadament el debat no li dóna el temps necessari per desenvolupar-los. El moderador, en Xavier Bosch, passa de puntetes per molts temes, perquè cal cobrir molts aspectes i sense gaire profunditat. Cal dir que sobta escoltar un catedràtic de física nuclear reconeixent que no sap què pot acabar passant a Fukushima. Segons ell, el risc és alt i seria erroni minimitzar-lo i no concloure que caldria anar pensant en clausurar totes les centrals nuclears del planeta en les properes dècades seria un gran error. Refrescant.

El debat, que us encoratjo a veure ara que s’acosta el cap de setmana, és interessant i enriquidor. M’agradaria, però, aprofitar l’altaveu del blog per clarificar i mencionar tres aspectes que han estat adreçats superficialment o directament ignorats, i que per altra banda són importants en qualsevol debat seriós sobre el present i del futur de l’energia nuclear. El primer és la importància de qüestionar la idea de que l’energia nuclear (o fins i tot les renovables) contribueixen a la independència energètica; això no és del tot correcte perquè l’urani (així com el silici, utilitzat en la producció de plaques solars fotovoltaiques) és un mineral d’importació per la majoria de països que tenen energia nuclear. Cal preguntar-se: on estan les mines d’urani? Quins són els impactes impactes socials i ecològics en l’extracció d’aquest mineral? A l’institut de recerca on treballo (ICTA, UAB), una estudiant doctoral està fent una tesi molt interessant sobre aquest tema.

La segona qüestió que m’agradaria destacar és que, tant els tertulians com la premsa en general, no disposen d’informació acurada sobre els efectes que la radioactivitat de Fukushima tindrà sobre els ecosistemes i les espècies, quelcom que és important si considerem que l’home es troba al capdamunt de les cadenes tròfiques. Potser sí que l’emissió de radioactivitat no es tradueix immediatament en una elevada tassa de mortalitat humana, però quins seran els seus a llarg termini en la biologia humana i de les espècies? Aquest accident, i malgrat la incertesa dels seus impactes sòcio-ecològics, hauria de ser un detonant per pensar seriosament en un nou model energètic, així com en un nou model social que no requerís de tanta energia per funcionar. En aquest sentit, els tertulians parlen de la impossibilitat de mantenir el creixement econòmic sense l’energia nuclear o, si més no, sense augmentar el consum de combustibles fòssils. Potser, doncs, la pregunta que cal fer-nos és: necessitem consumir tanta energia per ser feliços i viure bé? Es pot imaginar una societat global, essencialment capitalista, sense creixement econòmic? Això connecta amb els debats i les propostes de decreixement de Serge Latouche, Tim Jackson, Joan Martinez-Alier, o la viabilitat d’una “steady economy”, com planteja l’economista ecològic Herman Daly.

I, per últim, hi ha una tercer qüestió que tant els tertulians com els promotors de l’energia nuclear haurien de pronunciar i tractar de respondre davant d’un mirall, mirant-se fixament als ulls: qui som nosaltres, les presents generacions, per imposar un elevat risc ambiental a les futures generacions a través dels magatzems de residus nuclears, que seran potencialment contaminants durant centenars o milers d’anys? Vist així, la qüestió nuclear no és una qüestió tècnica, d’avaluació de costos i de gestió del risc sòcio-ecològic, si no, sobretot, una qüestió d’ètica i justícia inter-generacional.

Cap a una economia real

El meu germà Carles m’ha fet arribar un article de reflexió d’en Kernan Heinz sobre l’economia finançera. L’he trobat interessant i molt divulgatiu. Explica de forma molt simple què fan els bancs amb els nostres diners i com es beneficien mitjançant la concessió de crèdits, i raona sobre perquè cal regular l’economia finançera i refocalitzar-nos en l’economia productiva.

Si us interessa la temàtica, féu un cop d’ull a un volum recent de la revista Ecologia Política on alguns articles aborden les contradiccions de l’economia finançera amb més detall i, en particular, des de la perspectiva de l’economia ecològica i l’ecologia política. Hi escriuen en Joan Martinez-Alier i en Herman Daly, entre d’altres.

Regular el trànsit a Barcelona

He tingut la sort de participar en un debat a TV3 avui (14/02/2010). Ha estat una llàstima que el programa anés tard i dediquessin tan sols deu minuts a parlar del tema. Ara que l’anticicló ha marxat, ens equivocaríem si penséssim que la contaminació ja no ens afecta… I ara que ja ha entrat en vigor la velocitat variable, seria un error no seguir dedicant espai als mitjans de comunicació públic a les qüestions de contaminació ambiental i salut. Pel debat que hem tingut “entre bambalines” els quatre participants, diria que tots teníem moltes coses a dir i dades que aportar a un problema (la contaminació en entorns urbans) que està lluny de ser resolt i poc explorat. Us animo a fer un cop d’ull a les notes del debat que portava preparades i que digueu la vostra aquí al blog mateix. Cal regular l’ús del vehicle privat a Barcelona?He tingut la sort de participar en un debat a TV3 avui (14/02/2010). Ha estat una llàstima que el programa anés tard i dediquessin tan sols deu minuts a parlar del tema. Ara que l’anticicló ha marxat, ens equivocaríem si penséssim que la contaminació ja no ens afecta… I ara que ja ha entrat en vigor la velocitat variable, seria un error no seguir dedicant espai als mitjans de comunicació públic a les qüestions de contaminació ambiental i salut. Pel debat que hem tingut “entre bambalines” els quatre participants, diria que tots teníem moltes coses a dir i dades que aportar a un problema (la contaminació en entorns urbans) que està lluny de ser resolt i poc explorat. Us animo a fer un cop d’ull a les notes del debat que portava preparades i que digueu la vostra aquí al blog mateix. Cal regular l’ús del vehicle privat a Barcelona?

Enllaç al debat de TV3

zp8497586rq

Pagar per embrutar

Arrel dels episodis recurrents de contaminació atmosfèrica de la ciutat de Barcelona, vull manifestar que estic d’acord amb la Sra. Assumpta Farran, directora de Qualitat Ambiental, quan demana que no es faci alarmisme sobre la situació actual (Vanguardia 11/02/2011). No cal fer alarmisme però sí pedagogia política i ambiental de debò, per tal de desenvolupar mesures legítimes i dissuasives en l’ús del transport privat a les grans ciutats. Londres, per exemple, imposa un peatge d’uns 15 euros al dia a qualsevol vehicle que circuli pel centre des de l’any 2003 i ha aconseguit així reduir la contaminació substancialment (en un 17% les emissions d’òxids de nitrogen i un 20% les de diòxid de carboni). Per tant, i amb el “risc” que em titllin “d’ecologista” i “d’esquerres”, llenço la següent proposta al nou Govern: prenguin el problema de la qualitat de l’aire com una qüestió de salut pública i no d’ideari polític i aleshores siguin valents. Estableixin una mesura com la de Londres o, si són menys ambiciosos, posin lectors electrònics de matrícula a les vies d’entrada a Barcelona. En aquest últim cas, calculin el nombre d’entrades mensuals de cada vehicle i estableixin una quota proporcional de pagament. Independentment de l’estratègia que adoptin, però, emprin els ingressos exclusivament per a l’extensió i la millora del transport públic a la ciutat i la seva àrea metropolitana, incloent es clar la xarxa de Rodalies.

Carta a La Vanguardia (12/02/2011) -no gaire ben editada per cert-.

Nou llibre sobre Pagament per Serveis Ambientals

Els Pagaments per Serveis Ambientals (PSA) estan de moda en el món de la conservació de la biodiversitat i de la gestió del medi natural. Però, què són exactament els PSA? Quins són els resultats d’algunes experiències d’arreu del món en termes de conservació ambiental i desenvolupament? Quina relació tenen els PSA amb l’actual estratègia de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic per a la reducció de la deforestació, de la degradació forestal i per la millora de la gestió forestal (coneguda com a REDD+)? En el llibre “El Pagament per Serveis Ambientals, la Conservació Forestal, i el Canvi Climàtic” hi trobareu les respostes.