Arrel dels episodis recurrents de contaminació atmosfèrica de la ciutat de Barcelona, vull manifestar que estic d’acord amb la Sra. Assumpta Farran, directora de Qualitat Ambiental, quan demana que no es faci alarmisme sobre la situació actual (Vanguardia 11/02/2011). No cal fer alarmisme però sí pedagogia política i ambiental de debò, per tal de desenvolupar mesures legítimes i dissuasives en l’ús del transport privat a les grans ciutats. Londres, per exemple, imposa un peatge d’uns 15 euros al dia a qualsevol vehicle que circuli pel centre des de l’any 2003 i ha aconseguit així reduir la contaminació substancialment (en un 17% les emissions d’òxids de nitrogen i un 20% les de diòxid de carboni). Per tant, i amb el “risc” que em titllin “d’ecologista” i “d’esquerres”, llenço la següent proposta al nou Govern: prenguin el problema de la qualitat de l’aire com una qüestió de salut pública i no d’ideari polític i aleshores siguin valents. Estableixin una mesura com la de Londres o, si són menys ambiciosos, posin lectors electrònics de matrícula a les vies d’entrada a Barcelona. En aquest últim cas, calculin el nombre d’entrades mensuals de cada vehicle i estableixin una quota proporcional de pagament. Independentment de l’estratègia que adoptin, però, emprin els ingressos exclusivament per a l’extensió i la millora del transport públic a la ciutat i la seva àrea metropolitana, incloent es clar la xarxa de Rodalies.
Carta a La Vanguardia (12/02/2011) -no gaire ben editada per cert-.