A l’article “Fiscalitat d’emergència” del 9/XI/2011, el catedràtic de Dret Financer i Tributari d’Esade (URL) Eduardo Berché va plantejar la pujada d’impostos, particularment dels impostos especials sobre l’alcohol i el tabac, com una mesura urgent per sortir de la crisi. Hi estic plenament d’acord ja que seria una mesura de gran abast i ràpida d’aplicar, i a llarg termini contribuiria a reduir la despesa sanitària. No obstant, el senyor Berché omet que també existeix un llarg camí per recórrer en el camp de la fiscalitat ecològica, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya.
Diversos estudis acadèmics i d’organitzacions no governamentals han assenyalat que, a banda d’augmentar els impostos sobre els carburants, que certament podria incidir negativament sobre l’economia i produir inflació, caldria ampliar l’abast de les deduccions a l’impost de societats per inversions de caràcter ambiental que vagin més enllà de la legislació vigent, aplicar un IVA reduït a productes i envasos 100% biodegradables, o gravar substancialment la producció d’energia nuclear i la gestió dels residus corresponents, evitant es clar que la indústria traspassi el cost al consumidor final d’electricitat, entre altres mesures. Ja va sent hora que les qüestions ambientals s’integrin transversalment al discurs econòmic, social i polític, doncs el futur serà ambientalment sostenible o no serà.
[Carta dels lectors – publicada avui a La Vanguardia, 10/11/2011, pp. 25]