Environment & Human Development

Millors Universitats

En la seva carta a La Vanguardia, el Sr. Carles Bastons i Vivanco (“Els 12 perquès”, 17/XI/2013) es pregunta per què les universitats espanyoles no apareixen entre les 200 millors del món. Després de 10 anys com a investigador al Regne Unit i els últims dos temporalment integrat a una universitat catalana, crec que estic en disposició d’aclarir-l’hi. Primer, les universitats no disposen de suficients recursos públics i privats per contractar els millors investigadors en condicions competitives a nivell global i, per tant, cal reclamar més inversió en ciència, educació i promocionar el mecenatge d’aquestes institucions entre els més rics. Segon, els models de contractació universitària no s’ajusten a models eficients i, en conseqüència, l’endogàmia i el poder de col·lectius que no veuen de bons ull l’excel·lència i l’avaluació continuada s’accentua. Tercer, les universitats, els seus departaments i els instituts de recerca sovint no disposen de plans estratègics on s’aclareixi si volen ser una última etapa escolar per post-adolescents o un entorn formatiu exigent on estudiants i investigadors novells adquireixin un pensament crític i propi, consolidin l’anglès i es graduïn amb plenes capacitats per fer-se un lloc al mercat laboral que els correspongui. Finalment, la internacionalització cap a Àsia i l’Àfrica és encara incipient i per tant insuficient per atraure talent de països emergents. Aquests són només alguns dels aspectes que caldria desenvolupar a fons perquè les nostres universitats sobresurtin.

E

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.